Gallines

A vegades els pensaments van pel seu compte, i es trepitgen i s’encavalquen mentre corren en una mena de cursa de relleus, i et porten vés a saber on. Fa un moment estava buscant un telèfon a la guia, i he pensat que hi ha molts números en aquestes pàgines, i que en tota la meva vida només trucaré a una part molt petita, i que valia més que pensés en una altra cosa perquè sinó m’agafaria el neguit de quan em connecto a internet i veig el rectangle del google que em convida a visitar milions de llocs que no sé ni que existeixen, i que d’estrès ja prou que en portem a sobre tots plegats, i que hauríem d’aprendre de les gallines que tenia l’àvia, que picotejaven tranquil·lament el que tenien a prop i de tant en tant feien una correguda i picotejaven un xic més enllà, mai gaire lluny del mas, i  que elles no podien volar i nosaltres sí, i que nosaltres podem agafar un vol d’aquests barats i picotejar per una estona molt lluny de casa nostra i... I mira, al final et truco per dir-te si vols que anem un cap de setmana a Roma.