Sí...
Premis Literaris en català... enter... Aquest no, vaig llegir el llibre
guanyador de fa dos anys i era un rave –per al meu gust, és clar. L’altre tampoc,
vaig haver d’agafar el diccionari per entendre el títol de l’obra que va
escollir el jurat l’any passat... Mmmm... Aquí només volen escriptors joves...
Aquests només s’adrecen a la gent del seu municipi... Poques pàgines, amb això
no n’hi ha ni per començar... Ufff! Massa, on vas a parar... Ostres! Sí, ho he
llegit bé: et diuen sobre què has d’escriure i el to que li has de donar amb
tot detall! Em penso que ni la Virgínia Woolf va imaginar, entre les desgràcies
que li passen a la suposada germana de Shakespeare, que la fessin escriure
així... Ui, quants diners! S’hi deuran
presentar un munt de textos; és clar que si tampoc en fas per a les còpies i
per a la gasolina que necessites per anar a recollir el premi... Això és més
difícil que anar a caçar bolets. Em penso que m’ho deixo córrer: ho imprimiré i
ho passaré a la meva germana, a la veïna, a la dependenta de la papereria, al
professor de repàs del meu fill... En total són quatre còpies. Val més això que
res. Bé, tres. L’última vegada la dependenta m’hi va posar una cara que...
XXVII
Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012