Tot va anar bé mentre escrivia el conte i feia i
desfeia esborranys, Mercè. És clar que hi havia dies que el veies content i
d’altres preocupat, dies que li havies de recordar quan havia de menjar i anar
a dormir i dies que només volia sortir i distreure’s; però anava fent, l’home.
Jo, quan arribava de treballar, mirava quina cara tenia i m’adaptava, però
ara... Si, pobret, molt malament! I pensar que quan el varen trucar per dir-li
que havia guanyat es va posar a cridar i a saltar, feliç, feliç! L’havies d’haver
vist, l’Esteve, el dia que li varen donar el premi! I res, l’endemà ja va
començar. Que si m’he trobat en tal i m’ha felicitat, i m’ha dit que ho havia
llegit al diari però no m’ha preguntat res sobre el conte, ni m’ha demanat si
es publicaria. I que si he trobat en qual, amb qui tinc molta franquesa, i li
he començat a explicar això del premi pel meu compte i m’ha dit que sí, que ja
miraria de llegir-ho quan ho publiquessin, però per compromís –que bé prou que
se li notava. I que avui he trobat en pasqual, que segur que ho sap però no
m’ha dit ni mitja paraula, vés a saber perquè. I cada dia pitjor, més desanimat
i més desanimat, assegut hores i hores a la taula d’escriure amb la mirada
perduda... Sí, es clar que s’hauria de fer alguna cosa. N’he parlat amb els
sogres i els cunyats, he consultat el metge de família que ens toca, i fins i
tot he anat a la Biblioteca
i m’he llegit totes les entrevistes a escriptors que he trobat en les revistes
literàries. I res, res del que he intentat
ha funcionat, i ara ja... Doncs Mercè, no em podries fer un favor? Li
demanaries que et deixi el conte per llegir-lo?... No, no et preocupis, ja et
faré jo un resum i t’apuntaré el que li has de dir després, quan l’hi tornis.
Ho faràs?... Gràcies! Sabia que podia comptar amb tu! Això és una amiga!
XXVII
Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012