En aquest mateix moment, potser
m’estan llegint. Potser un membre del jurat (el de més prestigi literari) acaba
d’agafar el plec de fulls cosit amb dues grapes i va pel segon paràgraf, i
pensa que no està gens malament i que és una llàstima, però que és clar, aquest
any es presenta la seva cosina i... També podria ser que en la pila de textos
pendents el meu conte no hi sigui, perquè els fulls han volat mentre el secretari
del jurat entrava amb els originals al cotxe, o perquè el sobre que el conté ha
quedat a sota d’un cartró a la camioneta de l’empresa de missatgeria... Ara he
d’anar a comprar al súper però quan torni continuaré. He de tenir a punt totes
les variables possibles per, quan finalment donin el veredicte, tenir motius
suficients per pensar que les possibilitats que els membres del jurat hagin
llegit el meu conte a fons, l’hagin valorat objectivament i hagin decidit que
no faré mai res com a escriptora són ínfimes.
XXVII
Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012