A vegades els pensaments van pel seu
compte, i es trepitgen i s’encavalquen mentre corren en una mena de cursa de
relleus, i et porten vés a saber on. Fa un moment estava buscant un telèfon a
la guia, i he pensat que hi ha molts números en aquestes pàgines, i que en tota
la meva vida només trucaré a una part molt petita, i que valia més que pensés
en una altra cosa perquè sinó m’agafaria el neguit de quan em connecto a
internet i veig el rectangle del google que em convida a visitar milions de
llocs que no sé ni que existeixen, i que d’estrès ja prou que en portem a sobre
tots plegats, i que hauríem d’aprendre de les gallines que tenia l’àvia, que
picotejaven tranquil·lament el que tenien a prop i de tant en tant feien una
correguda i picotejaven un xic més enllà, mai gaire lluny del mas, i que elles no podien volar i nosaltres sí, i
que nosaltres podem agafar un vol d’aquests barats i picotejar per una estona
molt lluny de casa nostra i... I mira, al final et truco per dir-te si vols que
anem un cap de setmana a Roma.