dimecres, 11 de juny de 2014

Fira




Quan arribi a casa ho llençaré tot — o quasi tot: capses de fotografies i postals, llibres i llibretes, andròmines que no faig servir... Ja fa temps que ho penso, i ara va de debò. Llançant — reciclant— el que em fa nosa no esborraré cap record, ja ho sé; tot ho porto incorporat d’una manera o altra, però potser em sentiré més lleugera i encararé millor l’avui i el demà. No vull perdre més el temps traient la pols ni sentint nostàlgies inútils, no vull reviure antigues pors ni neguits caducats —o que haurien d’estar-ho. Em ve de gust fer una endreça radical, definitiva, com la que deuen haver fet els que guardaven els trastos que ara omplen les paradetes de la fira. 

Ostres! Miguel Strogoff!!! De Julio Verne!!! El correo del zar, de Moscou a Irkutsk, versión española de El Hogar y la Moda, Barcelona, 2 pesetas... Qui m’havia de dir que entre un despertador que no funciona i una sucrera esquerdada hi trobaria un tresor com aquest! Devia ser d’aquesta edició —o d’una molt semblant— el llibre que tenien a la Biblioteca, el que vaig llegir i rellegir durant hores i més hores quan era petita... Les pàgines estan ben esgrogueïdes, pobretes... Sí, ella es deia Nadia i ajudava en Miguel a complir la seva missió. El dolent era l’Ivan Ogareff, i tant! I també hi sortien la mare d’ell, el pare d’ella... I al final, acaba: “Miguel Strogoff llegó más tarde a una alta posición en el imperio. Pero no es la historia de sus triunfos, sino la de sus proezas, la que merecia ser contada”. I n’hi havia un munt, de “proezas” i de neguits! I allò al final dels ulls... Ai! De quin color eren els ulls d’en Miguel? Clars, em penso, diria que blaus...   

Avui és un dia de decisions. Compraré El correo del zar—espero que no es noti que en pagaria el que fos, encara que hagués de menjar només patates bullides durant tot un mes —, el netejaré amb un pinzell, el posaré en una capsa i el deixaré al mig de la primera lleixa que buidi. Ara que sé que tindré una néta m’he de començar a preparar. El llibre em servirà de recordatori, i quan ella sigui prou gran anirem totes dues a la Biblioteca a llegir-ne una edició actualitzada. A veure si li agradarà...   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada