Quan arribi a casa ho llençaré tot —
o quasi tot: capses de fotografies i postals, llibres i llibretes, andròmines
que no faig servir... Ja fa temps que ho penso, i ara va de debò. Llançant —
reciclant— el que em fa nosa no esborraré cap record, ja ho sé; tot ho porto
incorporat d’una manera o altra, però potser em sentiré més lleugera i encararé
millor l’avui i el demà. No vull perdre més el temps traient la pols ni sentint
nostàlgies inútils, no vull reviure antigues pors ni neguits caducats —o que
haurien d’estar-ho. Em ve de gust fer una endreça radical, definitiva, com la
que deuen haver fet els que guardaven els trastos que ara omplen les paradetes
de la fira.
Ostres! Miguel Strogoff!!! De Julio
Verne!!! El correo del zar, de Moscou
a Irkutsk, versión española de El Hogar y la Moda, Barcelona, 2 pesetas... Qui
m’havia de dir que entre un despertador que no funciona i una sucrera esquerdada
hi trobaria un tresor com aquest! Devia ser d’aquesta edició —o d’una molt
semblant— el llibre que tenien a la Biblioteca, el que vaig llegir i rellegir
durant hores i més hores quan era petita... Les pàgines estan ben esgrogueïdes,
pobretes... Sí, ella es deia Nadia i ajudava en Miguel a complir la seva
missió. El dolent era l’Ivan Ogareff, i tant! I també hi sortien la mare d’ell,
el pare d’ella... I al final, acaba: “Miguel Strogoff llegó más tarde a una
alta posición en el imperio. Pero no es la historia de sus triunfos, sino la de
sus proezas, la que merecia ser contada”. I n’hi havia un munt, de “proezas” i
de neguits! I allò al final dels ulls... Ai! De quin color eren els
ulls d’en Miguel? Clars, em penso, diria que blaus...
Avui és un dia de decisions. Compraré
El correo del zar—espero que no es
noti que en pagaria el que fos, encara que hagués de menjar només patates
bullides durant tot un mes —, el netejaré amb un pinzell, el posaré en una
capsa i el deixaré al mig de la primera lleixa que buidi. Ara que sé que tindré
una néta m’he de començar a preparar. El llibre em servirà de recordatori, i
quan ella sigui prou gran anirem totes dues a la Biblioteca a llegir-ne una
edició actualitzada. A veure si li agradarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada