M’ho havia imaginat de mil
maneres, però no de la que finalment ha passat; mil potser no, però tenia
pensades posem-hi cinquanta històries en una dotzena d’escenaris diferents, i
no n’he encertat cap. Ni m’hi he acostat. Fred, fred, que dèiem en aquell joc.
Molt fred. Glaçat, vaja. I encara més: si algú m’hagués dit que trobaria
finalment la meva parella en el primer vocal d’un col·legi electoral mentre jo
feia de segon, tot i tenir la presidenta i l’urna pel mig fent-nos nosa, no
l’hauria pas cregut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada