Aquest matí, mentre intentava
aixecar-me del llit i començar un nou dia, he tornat a pensar en aquella
finestra.
He tancat els ulls i l’he vist altra
vegada, més o menys a la meitat del bloc de pisos, vestida amb unes cortinetes
clares recollides a banda i banda, amb volantets.
I he recordat la sensació que em va
mantenir allà dreta, amb una bossa del súper a cada mà, mirant la finestra fins
que em varen començar a fer mal els braços.
Me’n vaig anar sense poder-me
explicar perquè la imatge m’havia atrapat, i a hores d’ara encara no he trobat
les paraules que necessito.
En aquests casos hauríem de poder
recórrer als serveis d’un poeta/d’una poetessa, amb una certa urgència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada