Molt interessant, aquest suplement. Només per això val
la pena comprar el diari el diumenge. I el que m’agrada més és l’entrevista; trobo que les preguntes estan molt bé, et fas
una idea del personatge... La veritat és que m’agradaria que me’n fessin una,
ha de ser divertit. Ja m’imagino els periodistes al davant, amb els micròfons a
punt, i el fotògraf retratant-me ara d’aquest costat i ara de l’altre. T’has de
sentir la reina del mambo, sí senyor. I jo diria... jo diria... A veure, què em
demanarien...
Va
tenir una infantesa feliç?
Doncs
sí... no... segons com, perquè és clar, si ens aturem a pensar...
Buf!
Aquesta és molt complicada... Anem per una altra...
Era
una bona estudiant?
Bé,
depenia de les assignatures perquè algunes... però n’hi havia que... És difícil
de dir...
Pel
que fa als temes de parella...
Ui no!
D’això m’estimo més no parlar-ne... Sóc molt vergonyosa...
Què
ens pot dir de la seva professió?
Moltes
coses, però necessitaria uns quants folis, perquè la gent en té una idea
simplificada de la meva feina i és molt complex i... demà encara hi seríem,
vaja...
En
el moment actual, com es troba?
No sé què
dir-li, la veritat, va a dies...
Ben
pensat, val més que no me la facin, de moment, l’entrevista. Potser d’aquí a un
temps ho tindré més clar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada