diumenge, 1 de març de 2015

Preparatius


A veure si em deixo alguna cosa. M’he depilat les cames, les aixelles i el bigoti... Sí, té, em puc repassar les celles... Mmm... Bé, ja està. M’he tallat les ungles de les mans i dels peus. M’he planxat els pantalons més fins que tinc—hauré d’anar amb la jaqueteta, però, perquè sense potser em constiparia; tan bon punt arribi la deixaré a la cadira, és clar... Jo diria que he fet tot el que he pogut. Només em falta posar-me les sabates. Quines? Les negres són les que s’adiuen més amb els pantalons, però em sembla que les marrons són més lleugeres. Un moment que les sospeso... Sí, les marrons, segur. Ja podem marxar... Ah! Mira, em puc treure el braçalet... No, no cal que reculem, que encara faríem tard, ja me’l poso a la bossa. Te’n recordes de si el portava l’última vegada? La meva memòria ja no és el que era... Bé, molt serà, espero que així vagi bé. Més que tot per ella, la infermera que em pren la pressió i em pesa, saps? Es posa tan contenta quan aconsegueixo rebaixar uns grams! I aquest mes, entre el pastís de l’aniversari del nét i la teula de xocolata que em vaig comprar al súper en un moment de debilitat no sé, no sé... 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada