El telèfon parpelleja. M’hi acosto,
il·lusionada. Potser sí que m’han deixat un missatge per dir-me que sóc
guanyadora, no, finalista, amb això ja em conformo... Quan
preparava el paquet certificat, allà al mostrador de Correus, ja vaig tenir la
intuïció que aquesta vegada... El servei contestador de Telefònica l’informa
que no té missatges. Per sortir... Sí, ja ho sé, he de prémer el zero!
Ostres, hauria dit que parpellejava... No, si ja ho sabia que res, que res de
res... N’estava segura, ben segura... La setmana que ve llegiré a la premsa qui
són els finalistes i els guanyadors i jo no hi seré, i ni una paraula del meu
conte... Bé, què hi farem. No s’ha de perdre els ànims, l’any que ve hi
tornaré. Ara, això sí, ho aviso: si deixen el concurs desert, no els enviaré
res més. La dignitat d’una aprenent d’escriptora té un límit!
XXVII
Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada