diumenge, 6 de març de 2016

Premi literari (2 de 8)


No ho havia vist mai, això: en el punt cinquè de les bases diu que no es podran retirar els originals un cop presentats a concurs. És ben estrany, no? I per què algú que s’hi hagi presentat ha de voler retirar el seu text? No se m’acut... De moment m’ho imprimeixo i ja em decidiré... 

No ho acabo de veure clar. Què pot passar si guanyes un premi literari? Tan greu és? És veritat que a vegades es tenen reaccions imprevisibles... I si la conseqüència de rebre un guardó és asseure’s immediatament a l’ordinador amb energies inesgotables a causa de l’estímul rebut —com qui rep una descàrrega elèctrica, vaja— i posar-se a escriure desesperadament, d’una manera obsessiva, diríem? Hi ha el perill de perdre la salut, la família i la feina, com els addictes a qualsevol cosa...

Per altra banda, també podria passar el contrari, que un bloqueig derivat de la pressió de mantenir el nivell aconseguit impedís de totes totes escriure ni una ratlla —com qui li cau un armari al damunt que l’aixafa—, i llavors el que havia estat una via de descompressió, de manteniment de l’equilibri, deixa de ser-ho sobtadament i afegeix encara més llenya al foc, fins a arribar a conseqüències igual de nefastes que en la primera opció...

Sí, ja ho veig. Ara entenc per què els que organitzen el concurs —sàdics— es volen assegurar que no ens adonarem dels perills a què ens exposem fins que sigui massa tard, o que si ens n’adonem no puguem fer marxa enrere... Doncs a mi no m’enxamparan pas! Apa!



XXVII Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada