diumenge, 7 de juny de 2015

A la immobiliària



Hi ha gent una mica dura, la veritat; gent que li costa, no sé si m’enteneu... I això que li he deixat ben clar d’entrada: Vull vendre’m la casa i comprar o llogar, el que sigui, un habitatge en aquesta zona. Si fins i tot li he portat un plànol, d’aquells que regalen a l’Oficina de Turisme, i li he marcat el lloc amb un retolador fluorescent! Doncs no, no hi havia manera. El noi que m’ha atès a la immobiliària s’ha quedat primer com aturat, i després vinga preguntes i més preguntes: ¿A veure, per quantes persones seria? Li interessa amb acabats rústics? La comunitat, millor que sigui petita, oi? ... i així ens hem passat quasi deu minuts! Quan ha quedat ben clar que només era per a mi i que tot el que em preguntava m’era absolutament igual, ha continuat: I no li interessaria una oferta que tenim d’un pis molt cèntric, amb saló-menjador, cuina equipada, una habitació doble, una habitació individual —per si té algun convidat— armaris i bany complet, calefacció a gas natural, PVC exterior i vidre doble? Jo li he contestat que sí, que m’interessaria, però que em dibuixés exactament al plànol on estava situada, aquesta oferta. I era tres carrers més avall del que jo volia! M’hi he hagut de quadrar: o era on li havia dit, o no fèiem tractes. I ell, quan ha vist que no hi tenia res a fer, ha cedit: És que en aquesta zona només tinc un pis planta baixa que cal reformar, amb cuina americana, un bany, una habitació i un rentador. I, la veritat, no li puc dir que sigui assolellat, ni.... Jo ja ho havia entès: calia gastar-hi el mateix que el cost de compra per fer-lo habitable, i era petit com un cop de puny. Li he passat el retolador, sense dir res més, i m’he aguantat amb treballs el Vostè dibuixi i calli que es mereixia. En aquests casos ja sé que t’has de fer el desmenjat, però quan he vist que el pis era dins el meu sector no me n’he pogut estar: Perfecte! Ara ens comencem a entendre!
Finalment, he aconseguit les dades que necessitava i he pogut anar-me'n a casa, a fer números. Cal estudiar-ho bé, però val la pena; ens fem grans, i s'ha de pensar en el dia de demà, en poder cobrir les necessitats bàsiques. Les meves cames comencen a fer figa, i en aquest pis ho tindré tot a prop: la botigueta de queviures, la plaça per anar a prendre el sol i fer petar la xerrada i, el més important de tot, el que està al centre de la zona que he dibuixat en el plànol: la Biblioteca. 
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada