Oblits

Diria que em fa falta sucre, que ja he obert l’últim paquet. I si no mira, molt serà, no es fa malbé. Però a l’armari tampoc hi caben tantes coses... No, el deixo. I oli? D’això sí que no me’n recordo. N’agafaré una ampolla, per si de cas... És un desastre això de deixar-me la llista a casa, i mira que em passa vegades, últimament. Ja fa un temps que m’oblido de tot: de la llista, de què he de comprar, de què volia dir, de què he anat a buscar a la sala, de què caram conec aquella persona, de com continuava la cançó... Em sembla que aviat els oblits guanyaran els records per golejada. I patates? Sí, patates sí, segur...

No sé si hi podria fer alguna cosa... La saviesa popular recomana menjar cues de pansa, i té segles d’experiència al darrera. Potser sí que n’agafi un paquet, i quatre tomates de sucar pa. Va, per avui ja està bé, demà ja tornaré. Déu n’hi do, porta el carretó ben ple, aquest noi, i només hi ha una caixera...

 No m’agraden gaire les panses, però si han d’anar bé... Amb quatre o cinc cada dia n’hi haurà prou per notar alguna cosa? La saviesa popular no és gaire precisa en això... A veure si d’aquí a uns mesos he millorat. Abans sí que tenia memòria i estava al cas de tot; potser massa, la veritat. També m’agafava les coses molt seriosament, i patia, i estava més neguitosa que no pas ara. Ben mirat, no sé si és perquè he après a relativitzar-ho tot, gràcies a l’experiència, o és que n’oblido més de la meitat...

Sí que és gros, aquest paquet de panses. Només es parla de les cues, però... Les cues? Però si les cues no es mengen! No me n’havia adonat. Ostres! No podria ser que la saviesa popular doni un missatge amagat, en clau, com si diguéssim? I si ha descobert que no va malament això d’oblidar? De fet ara no em fa tanta mandra trobar-me amb la família per Nadal, i els perdono moltes coses perquè ja no sé ben bé com anaven. I si he de venir a comprar cada dia  també estiro les cames, que ja em convé. I puc tornar a veure una pel·lícula i passar-m’ho igual de bé que si fos nova. I...  En tot cas està clar que la recepta és inútil, inútil del tot.

— Senyoreta, això ho puc deixar aquí, a la caixa?... No, el paquet està bé, però ara no sé per què volia les panses. Coses meves, perdoni. Aquesta memòria!