dimecres, 3 de juliol de 2013

Ridícul





He d’escriure alguna cosa sobre fer el ridícul. Des de fa uns dies, no sé exactament per què, el ridícul se m’imposa com el proper tema a tractar. Ja m’està bé. Moltes vegades m’he trobat que records punxeguts se suavitzaven després d’escriure un conte que, de prop o de lluny, hi feia referència. Estic impacient, doncs, per treure’m de sobre —o alleugerir una mica— episodis que em revénen una vegada i una altra i em fan posar vermella de vergonya, em fan suar d’angúnia, em fan reviure les ganes d’amagar-me, de perdre’m ben lluny... 

Ara, en un moment de relativa tranquil·litat, i després de teclejar el títol a l’ordinador, em trobo amb una dificultat no prevista: tinc massa ridículs viscuts. Com triar-ne un de concret? Intento concentrar-me, però tots m’eixorden alhora a cau d’orella: els de l’escola, els de casa, els de la feina... Hi porto una bona estona i no n’hi ha cap que destaqui a cops de colze sobre els altres; no me’n surto, i em començo a desanimar.

Ben mirat, però, considerant el meu currículum i les meves capacitats, potser només em cal esperar una mica més. Potser aconseguiré, a curt o a mitjà termini, fer un ridícul ben gros, un ridícul monumental, la mare de tots els ridículs, i així tindré el problema solucionat.

1 comentari:

  1. tenim un somni,
    si tambe es el vostre...
    us convidem a participar a aquest blog:

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    us hi esperem !!

    ResponElimina