Una conversa accidentada amb Ramon Folch i Camarasa

Ramon Folch va venir a Palafrugell el passat desembre a presentar el llibre que repassa la història dels 120 anys de Pastorets a la vila. Acabat l’acte el vaig saludar i li vaig dir que m’ho havia passat molt bé amb el seu llibre Manual del perfecte escriptor mediocre; ell m’ho va agrair, i ho varem deixar així.

Un cop a casa se’m va acudir que, a més, és molt probable que sense haver llegit el Manual no hagués escrit Premi literari, el text que em varen premiar el passat estiu a Begur. O sigui que, sense mandra, vaig buscar el web de la Fundació Folch i Torres i, al correu de contacte, li vaig explicar això mateix i em vaig oferir a enviar-li les 11 pàgines si tenia curiositat per llegir-les. No estava segura de la resposta, però esperava que fos afirmativa i –posats a demanar- que em digués què li semblava.  

Primer correu rebut:

Enhorabona pel premi! Espero amb tafaneria el seu text premiat. Li desitjo i li auguro un llarg camí de premis merescuts. Però vigili, que per als bons escriptors no és fàcil mantenir-se en el nivell de perfecte escriptor mediocre, i si bada es convertirà en una glòria de la literatura catalana, primer pas per arribar a patum!

                                    Ramon Folch i Camarasa  

Jo, feliç i tot rient encara, li envio el text des del meu correu de hotmail, que comença per ció:

“Moltes gràcies pel consell! Miraré de no badar...
Aquí li adjunto el text.
Una abraçada!”

Però després de fer-ho trobo al contestador una trucada del pobre senyor Folch, dient que el seu correu l’avisa que hi ha hagut un error, que pensa que no he rebut la seva resposta, i que si li puc enviar al correu de gmail que em dicta.

Cap problema, tornem-hi, ara des d’un correu de gmail que comença per conxa:

“Hola! Ho envio amb un nou correu, perquè el de hotmail potser no va prou bé.

Espero que li agradi.

Gràcies per la trucada!”

Segon correu rebut:

Amiga Maria Concepció, Ció o Conxa:

    Vaig rebre la primera tramesa del Premi Literari, el vaig imprimir i l'he llegit dues vegades, la primera per tafaneria i la segona per assaborir-ne tota la gràcia. És clar que m'ha agradat! Pel tema i per la manera original de tractar-lo, amb ironia, autosarcasme, i un estil que respira autenticitat.

   La torno a felicitar, ara amb coneixement de causa. I felicito el jurat pel seu encert i perquè cap dels seus membres va tenir la desgràcia de tenir una cosina concursant!

                                        Ramon Folch i Camarasa

Quin luxe! Estufada a més no poder, després de rellegir el correu unes quantes vegades, he posat punt i final –amb recança- a la nostra accidentada conversa:

Benvolgut Ramon,
Conxa és el nom familiar, Maria Concepció el del DNI (fa anys era pitjor, hi havia Maria Concepción, i acabava totes les caselles dels impresos oficials) i Ció és el que faig servir quan jugo a escriure i a participar en premis. A hores d'ara segur que tinc problemes de personalitat.
Estic molt contenta que el text li hagi agradat. Espero haver-li tornat una estona de les moltes que m'ho vaig passar bé llegint el seu Manual; a més de riure, em va servir per desacomplexar-me i per inspirar-me. El vaig trobar genial.
M'ha fet molta il·lusió llegir els seus comentaris i comprovar que sí, que s'ho ha llegit (je).   
Gràcies! Rebi una forta abraçada!

Per saber què passa amb la cosina concursant i amb la gent que no vol llegir premis literaris, cal esperar que surti publicat el text de Begur...