Blog en pausa...

Premi literari (8 de 8)

Tot va anar bé mentre escrivia el conte i feia i desfeia esborranys, Mercè. És clar que hi havia dies que el veies content i d’altres preocupat, dies que li havies de recordar quan havia de menjar i anar a dormir i dies que només volia sortir i distreure’s; però anava fent, l’home. Jo, quan arribava de treballar, mirava quina cara tenia i m’adaptava, però ara... Si, pobret, molt malament! I pensar que quan el varen trucar per dir-li que havia guanyat es va posar a cridar i a saltar, feliç, feliç! L’havies d’haver vist, l’Esteve, el dia que li varen donar el premi! I res, l’endemà ja va començar. Que si m’he trobat en tal i m’ha felicitat, i m’ha dit que ho havia llegit al diari però no m’ha preguntat res sobre el conte, ni m’ha demanat si es publicaria. I que si he trobat en qual, amb qui tinc molta franquesa, i li he començat a explicar això del premi pel meu compte i m’ha dit que sí, que ja miraria de llegir-ho quan ho publiquessin, però per compromís –que bé prou que se li notava. I que avui he trobat en pasqual, que segur que ho sap però no m’ha dit ni mitja paraula, vés a saber perquè. I cada dia pitjor, més desanimat i més desanimat, assegut hores i hores a la taula d’escriure amb la mirada perduda... Sí, es clar que s’hauria de fer alguna cosa. N’he parlat amb els sogres i els cunyats, he consultat el metge de família que ens toca, i fins i tot he anat a la Biblioteca i m’he llegit totes les entrevistes a escriptors que he trobat en les revistes literàries. I res, res del que he intentat  ha funcionat, i ara ja... Doncs Mercè, no em podries fer un favor? Li demanaries que et deixi el conte per llegir-lo?... No, no et preocupis, ja et faré jo un resum i t’apuntaré el que li has de dir després, quan l’hi tornis. Ho faràs?... Gràcies! Sabia que podia comptar amb tu! Això és una amiga!    

XXVII Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012

Premi literari (7 de 8)

Des d’abans d’ahir, quan em varen trucar per avisar-me que era finalista, que no he deixat d’estar nerviós, però ara és molt pitjor. Sort que el vàter és a prop de la sala d’actes; ja hi he hagut d’anar dues vegades, i encara n’hi ha per una estona, pel que sembla. Tinc temps de repassar les notes...

No, això que els concursos literaris són tan necessaris com els poliesportius i els aparcaments no ho diré. Ben pensat queda pretensiós posar-me a pontificar i a més ells ja en convoquen, no? Tan clar que ho veia ahir mentre ho preparava i és una tonteria de les grosses...

Oh, i explicar quan i per què vaig escriure els contes tampoc té gaire sentit, perquè la gent del públic no els ha llegit encara i no hi trobarà cap gràcia. En tot cas ho puc comentar amb els membres del jurat, després, quan s’acabi l’acte, si hi ha ocasió...

Només em queda filosofar una mica sobre l’humor, però que és una bona eina per encarar el dia a dia ho sap tothom i ara mateix no se m’acut res més. I no sé, sempre he trobat que farcir els discursos amb obvietats dóna una sensació de perdre el temps l’orador i els qui l’escolten que no vegis...

Res, que si guanyo i em passen el micròfon perquè digui alguna cosa donaré les gràcies i prou.... Les gràcies? I per què he de donar les gràcies, ben mirat? Si m’han premiat és perquè els meus textos són els que els han agradat més, i no per fer-me un favor, no? Encara donaria a entendre que no m’ho mereixo o que algú m’ha enxufat...

Doncs m’ho deixo córrer. No trobo cap frase que no tingui aires de suficiència, que no sigui inútil, que no sigui evident o contraproduent. Si arriba el cas diré que no tinc res a dir, i serà la pura veritat.

XXVII Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012

Premi literari (6 de 8)

Amb aquest llibre em queda ple tot el prestatge. N’hi podria encabir un més, però estarien massa estrets i després els masegues sense voler. Res, hauré de buscar un altre lloc... Ara podria posar prestatges a l’habitació. Si ocupo la paret lliure, i al ritme que vaig, calculo que en tindré per uns quants anys... Una altra opció seria deixar de participar en concursos literaris, però això no ho penso fer, de moment; encara no he perdut totes les esperances. O podria deixar de comprar els llibres guanyadors dels concursos en què participo, per poder comentar després que aquest no ha estat gens original en l’argument, que l’altre ha acabat el relat de qualsevol manera i que no sé com el jurat s’ha atrevit a donar-li el premi, etcètera, etcètera i etcètera. Però tampoc. Si no, com ho faria per desfogar-me? 

XXVII Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012

Premi literari (5 de 8)

El telèfon parpelleja. M’hi acosto, il·lusionada. Potser sí que m’han deixat un missatge per dir-me que sóc guanyadora, no, finalista, amb això ja em conformo... Quan preparava el paquet certificat, allà al mostrador de Correus, ja vaig tenir la intuïció que aquesta vegada... El servei contestador de Telefònica l’informa que no té missatges. Per sortir... Sí, ja ho sé, he de prémer el zero! Ostres, hauria dit que parpellejava... No, si ja ho sabia que res, que res de res... N’estava segura, ben segura... La setmana que ve llegiré a la premsa qui són els finalistes i els guanyadors i jo no hi seré, i ni una paraula del meu conte... Bé, què hi farem. No s’ha de perdre els ànims, l’any que ve hi tornaré. Ara, això sí, ho aviso: si deixen el concurs desert, no els enviaré res més. La dignitat d’una aprenent d’escriptora té un límit!

XXVII Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012

Premi literari (4 de 8)

En aquest mateix moment, potser m’estan llegint. Potser un membre del jurat (el de més prestigi literari) acaba d’agafar el plec de fulls cosit amb dues grapes i va pel segon paràgraf, i pensa que no està gens malament i que és una llàstima, però que és clar, aquest any es presenta la seva cosina i... També podria ser que en la pila de textos pendents el meu conte no hi sigui, perquè els fulls han volat mentre el secretari del jurat entrava amb els originals al cotxe, o perquè el sobre que el conté ha quedat a sota d’un cartró a la camioneta de l’empresa de missatgeria... Ara he d’anar a comprar al súper però quan torni continuaré. He de tenir a punt totes les variables possibles per, quan finalment donin el veredicte, tenir motius suficients per pensar que les possibilitats que els membres del jurat hagin llegit el meu conte a fons, l’hagin valorat objectivament i hagin decidit que no faré mai res com a escriptora són ínfimes.

XXVII Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012

Premi literari (3 de 8)

M’assabento al web de la revista que s’han presentat catorze originals al premi. Aquesta informació és d’agrair; ara sé quines possibilitats —numèriques— tinc, i sé que a més de mi hi ha tretze persones comptant els dies que falten per al veredicte. Em puc sentir membre d’un club selecte, d’un grup reduït que comparteix il·lusions, patiments i un estat d’ànim fluctuant, com a mínim fins a final de mes. Sí que està bé, el web... però encara podria estar millor. La comissió organitzadora del concurs podria obrir un espai restringit per a nosaltres (és clar que porta feina muntar fòrums i fer-ne el seguiment...), o passar a tothom que hi participa els e-mails dels companys i companyes (però ja s’hauria d’haver previst a les bases, perquè sinó, la protecció de dades...), o —sí, això!— convocar-nos a una trobada. No cal que sigui un dinar o un sopar, amb prendre un cafè n’hi hauria prou, i així no trontollaria el pressupost de ningú, que tal i com estem avui dia... Trobar-nos seria fantàstic: cadascú podria fer cinc cèntims del seu currículum (tres vegades finalista? Caram! I a tu ja t’han publicat? Oh!) i explicar en cinc minuts què ha presentat (Ui! Em penso que el conte que va guanyar fa tres anys tenia un argument semblant...). Així recuperaríem l’ambient viscut als exàmens de batxillerat, del carnet de conduir, o de les oposicions. Recordaríem vells temps i ens rejoveniríem... Em penso que enviaré un correu i els ho proposaré. Ara tothom demana suggeriments per millorar, no? A veure si la comissió em fa cas; no els costaria gaire i quedarien com uns senyors i com unes senyores. 

XXVII Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012