diumenge, 12 de juny del 2016

Premi literari (5 de 8)



El telèfon parpelleja. M’hi acosto, il·lusionada. Potser sí que m’han deixat un missatge per dir-me que sóc guanyadora, no, finalista, amb això ja em conformo... Quan preparava el paquet certificat, allà al mostrador de Correus, ja vaig tenir la intuïció que aquesta vegada... El servei contestador de Telefònica l’informa que no té missatges. Per sortir... Sí, ja ho sé, he de prémer el zero! Ostres, hauria dit que parpellejava... No, si ja ho sabia que res, que res de res... N’estava segura, ben segura... La setmana que ve llegiré a la premsa qui són els finalistes i els guanyadors i jo no hi seré, i ni una paraula del meu conte... Bé, què hi farem. No s’ha de perdre els ànims, l’any que ve hi tornaré. Ara, això sí, ho aviso: si deixen el concurs desert, no els enviaré res més. La dignitat d’una aprenent d’escriptora té un límit!



XXVII Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada