M’assabento al web de la revista que
s’han presentat catorze originals al premi. Aquesta informació és d’agrair; ara
sé quines possibilitats —numèriques— tinc, i sé que a més de mi hi ha tretze
persones comptant els dies que falten per al veredicte. Em puc sentir membre
d’un club selecte, d’un grup reduït que comparteix il·lusions, patiments i un
estat d’ànim fluctuant, com a mínim fins a final de mes. Sí que està bé, el
web... però encara podria estar millor. La comissió organitzadora del concurs
podria obrir un espai restringit per a nosaltres (és clar que porta feina
muntar fòrums i fer-ne el seguiment...), o passar a tothom que hi participa els
e-mails dels companys i companyes (però ja s’hauria d’haver previst a les
bases, perquè sinó, la protecció de dades...), o —sí, això!— convocar-nos a una
trobada. No cal que sigui un dinar o un sopar, amb prendre un cafè n’hi hauria
prou, i així no trontollaria el pressupost de ningú, que tal i com estem avui
dia... Trobar-nos seria fantàstic: cadascú podria fer cinc cèntims del seu
currículum (tres vegades finalista? Caram! I a tu ja t’han publicat? Oh!) i
explicar en cinc minuts què ha presentat (Ui! Em penso que el conte que va
guanyar fa tres anys tenia un argument semblant...). Així recuperaríem
l’ambient viscut als exàmens de batxillerat, del carnet de conduir, o de les
oposicions. Recordaríem vells temps i ens rejoveniríem... Em penso que enviaré
un correu i els ho proposaré. Ara tothom demana suggeriments per millorar, no?
A veure si la comissió em fa cas; no els costaria gaire i quedarien com uns
senyors i com unes senyores.
XXVII
Premi vila de Begur de Narrativa curta. Sant Jordi 2012
